"Comenta'ns el teu record": el record de la Teresa

"Era de Sants... i això imprimeix caràcter!"
El record de la Teresa

Non poteva mancare nemmeno il ricordo di Teresa, amica blogger e ineguagliabile fan del tenore messicano Rolando Villazón. Dedicare un blog a Rolando, però, non significa non amare "il tenore di casa": Teresa non l'ha mai dimenticato, anzi... ha affidato a me questa missione!! Grazie Teresa!! 
Come al solito seguiranno le traduzioni in italiano, castigliano e inglese.


Llavors jo encara tenia una afició molt incipient per la òpera... diguem que estava en la fase d'escoltar aries. Pero recordo que els mitjans de comunicació se'n van fer molt de ressó, de la tornada del Josep Carreras a casa seva, a Catalunya.  
Vaig tenir un sentiment d'alegria per dos motius: que era "el nostre tenor" que tornava a casa, i perque era una persona que havia vençut a la malaltía, quan totes les técniques curatives que es van fer servir amb ell eren encara molt incipients. 
Jo li tenía ja llavors una especial simpatía, a part de per la seva maravellosa veu, perquè era de Sants, com els meus pares i avis... i això imprimeix caràcter!

ITALIANO
Allora avevo una passione ancora incipiente per l'opera... diciamo che mi trovavo ancora nella fase di ascoltare arie. Ma ricordo che la notizia del ritorno a casa, in Catalogna, di Josep Carreras, aveva avuto un particolare risuono da parte dei mezzi di comunicazione.
Ho provato un sentimento di allegria per due motivi: era "il nostro tenore" che tornava a casa, ed inoltre era una persona che aveva vinto la malattia, in un momento in cui tutte le tecniche terapeutiche che erano state adottate erano ancora molto sperimentali.
Avevo una simpatia particolare per lui, al di là della sua voce meravigliosa, perché era di Sants, come i miei genitori e i miei nonni... e questo gli conferisce ancora più carattere!

CASTELLANO
Entonces yo tenía una afición todavía muy incipiente por la òpera... digamos que estaba en la fase de escuchar arias. Pero recuerdo que los medios de comunicación hicieron mucho resueno, de la vuelta de Josep Carreras a su casa, a Cataluña.
Tuve un sentimento di alegría por dos motivos: era "nuestro tenor" que volvía a casa, y porque era una persona que había vencido la enfermedad, cuando todas las técnicas curativas que se hicieron servir con él todavía eran muy incipientes.
Yo entonces le tenía una especial simpatía, a parte de por su voz maravillosa, porque era de Sants, come mis padres y mis abuelos... i eso imprime carácter.

ENGLISH
At that time I had an extrimely 'soft' passion for Opera... let's say that I was in the moment in which what I was doing is listening to some arias. However, I remember that mass media talked a lot about this news, of Josep Carerras coming back home, Catalonia.
I felt joy, for two reasons: firstly, it was "our tenor" who was coming back home, and secondly because he was a person who won against the illness, when all the curative techniques were still experimental.
I had already nice feeling for him, besides his wonderful voice, because he was from Sants, the borough my parents and grand parents came from too, and this adds even more personality.

Comments