"Va tornar a casa amb la mirada il•luminada per la victòria"
El record de la Tosca
Sapevo di poter contare anche con il ricordo di Tosca, l'altra amica di nome Teresa, Villazonista nell'anima, Dominguista nel cuore, ma catalana, e culé, nel sangue, come Josep Carreras. Come leggerete qui di seguito, sa fare perfettamente gli onori di casa. Gràcies Teresa!!!
Va passar durant una funció de Fedora. El Liceu, el seu Liceu, el va rebre amb un aplaudiment emocionat i càlid quan en Plàcido va anunciar la seva presència. La seva aparició ens va agafar de sorpresa. Havia anat al teatre, al seu teatre. Era el primer lloc on volia anar tant aviat com va tenir forces suficients. Havia de començar una nova etapa, deixar enrere els pitjors moments de la seva lluita y saludar la vida amb optimisme i renovada energia i havia de fer-ho des d’allà, des d’aquell escenari on es va donar a conèixer al món per deixar constància de que només havia estat un punt i a part.
No li va caldre obrir la boca, no feia cap falta. Tenir-lo allà era més bonic que qualsevol de les notes que ens hagués pogut regalar.
Va arribar d’un llarg i dolorós viatge. Va tornar a casa amb les marques de la lluita en el seu pàl•lid rostre però amb la mirada il•luminada per la victòria.
Havia tornat guanyador! Havia tornat a casa!



